dissabte, 17 de febrer de 2007

El jardí dels set crepuscles

El llibre consta de tres parts. Al llarg de set jornades, set narradors diferents, expliquen, des de punts de vista diferents, la seva versió d’una mateixa història, en el Palau de la Muntanya, un refugi nuclear situat en una serralada que podria molt ben ser als Pirineus o a l’Himàlaia. Els hostes, es refugien d’una guerra nuclear devastadora, el motiu de la qual no és altre que la disputa de la possessió d’una joia de valor i poders incalculables. Aquests set narradors expliquen la història de com la Banca Mir aconseguí aquesta joia, i com la Banca passà a mans de la família Cros. Se’ns narra el conflicte d’interessos al voltant de la Banca i la joia i com la joia fou robada. La tècnica narrativa és molt peculiar. A la història inicial, hi ha els narradors, tots relacionats d'alguna manera o altre amb la família Cros i el seu entorn, que expliquen les històries, i dins d’aquestes històries apareixen nous personatges que expliquen d’altres històries i aquest procés es repeteix successivament fins a vuit vegades, creant així una espècie de joc de nines russes. Però això no és tot, ja que, cada història que s’explica, es fa amb un objectiu molt determinat: el de poder buscar l’aproximació més fidel a la veritat dels fets que envoltaren el robatori de la joia, conèixer la història de la Banca Mir i la dels Cros. És a dir, tot i que pugui semblar que cada vegada ens allunyem més de la història inicial, de fet, el que passa és que cada vegada veiem els mateixos fets des de punts de vista diferents. Apareixen els mateixos personatges amb canvis de noms, etc. Per tal de poder seguir el fil de la narració, cal una participació activa del lector, la qual cosa, és el que fa que Palol sigui un escriptor tan genial. El mateix Miquel de Palol afirma que no sap si El jardí dels set crepuscles és la seva millor novel·la però sí que sap que és la novel·la que li ha aportat més satisfaccions.